Datos personales

Mi foto
Llíria, València, Spain
Primer Premi de Prosa Literaria a l'Ajuntament de Llíria 2012 per "Les Campanes de Sabel·la". Primer Premi del Certamen de Narrativa breu de l'Ajuntament de Valencia 2006 per "Fumata Blanca". Segundo Premio Cartas de amor del Ayuntamiento de Valdemoro 2012 por "Hola y adios". Primer Premi Universitat Florida concurs La Rosa de Paper 2010 per "Les tutel·les d'Adelina". Segon premi de la fundació Sambori 2011 per "Els alacrans". Primer Premi en el concurs de contes no sexistes de l'Ajuntament de Llíria 2008 per "Nina la maxote".Primer Premi en el concurs de contes no sexites de l'Ajuntament de Llíria 2009 per "Tres eren tres". Premiats a l'Ajuntament de Llíria "Conilla blanca, conilla negra" 2004, "La figuera de Tonet" 2005, "Tonet i el gos" 2007, "Història de les dos Maries" 2007, "La montanya de Sant Miquel" 2008, "El primer dia de juliol" 2009, "La Consolota" 2009, "Ón aneu, d'ón veniu?" 2011, "L'assamblea de l'hort" 2011, "Mon tio Gorgó" 2012.

viernes, 4 de mayo de 2012

Xusco

Hola! Soc un gat de pelatge negre, d'ulls arrodonits i grans del color de la mel, i un bolic de pels blancs al front.
Em criden Xusco; bo cridar-me, em criden poc perquè visc mig assilvestrat.
Els meus amos viuen en una casa als afores del poble, en mig de l'horta, i amb un gran corral, quadres i pallers; per això visc en completa llibertat, dorm al paller, i els queviures me'ls busque quasi al complet pel meu compte.
En les rodalies de la casa dels meus amos, hi han molts pallers, les portes en són de fusta vella, tenen quasi totes un forat redó - ben anomenat gatera – per on entre i isc amb completa llibertat, per a abastir-me del meu menjar preferit: bons ratolins que allí n'hi han en abundància i dels que sóc el terror.
També tinc molta habilitat per a caçar teuladins; em pose en l'horta, amagadet darrere d'un matoll, i quan el teuladins van a buscar el seu menjar, em tire damunt d'ells; no se  me n'escapa ni un .
Quan no he tingut ocasió de proporcionar-me els meus aliments pel meu compte, me'n vaig a la casa dels meus amo, i al més menut descuit entre a la cuina i arrabasse el que puc: un rastre de llonganisses, o la carn que la meua ama té en el banc de la cuina per a preparar el sopar. Aleshores ella em pega en la granera, i jo isc corrent, però sense soltar la meua presa.
Diu la meua ama que sóc un gat lladre i malagradós, però jo crec que no té raó, perquè si rapinye és per fam i......com no vaig a ser esquerp si de quan en quan (massa crec jo) em pega amb la granera.
També em donen els meus amos, de quan en quan, el menjar que sobra en la cuina, però me l'he de disputar amb dos gossos que hi han en la casa, i que tenen molt males puces. A vegades em pose brau i plante cara als gossos, però mentre em baralle amb un, l'altre va menjant, i el cas és que quan ells acaben, poca cosa queda, si a  un cas llepar el plat.
Quan arriba el mes de gener, em pose el trage de conquistador i vaig a cercar aventures amoroses pels voltants,  a vegades m'allunye molt de la casa, i desaparec durant una o dues setmanes. Passat eixe temps torne a la casa, flac i ple de ferides i arrapades.
Una volta, passats dos mesos de les meues escapades, el fill xicotet dels meus amos li va dir a la seua mare:
Mare, he vist per l'horta una gata amb quatre gatets menuts, i un d'ells és igual que Xusco.
12/01/065

No hay comentarios:

Publicar un comentario