Por

Des de feia algun temps, massa potser, a Quino li aconsellaven que anara a visitar un psiquiatre.

Se´l deien els seus amics, se´l deien els seus familiars, se´l deien els seus companys de treball i ell no s'atrevia a prendre la decisió, pensava que no seria la solució per a remeiar la seua enfermetat, si és que es podia cridar enfermetat al que a ell li passava i és que Quino tenia por; bo, por precisament no era, el que Quino tènia, eren vàries pors o millor, moltes pors.

Tant van insistir que un dia va prendre la decisió d'intentar donar solució als seus mals. Va voler deixar-se aconsellar, cosa que no va ser fàcil: Tots i cada un creia conéixer el millor psiquiatre de la ciutat, tots i cada un tenien un parent o un amic que

 l’ havia tractat tal o qual doctor i li havia solucionat els seus problemes. Al final de tots els candidats aconsellats va triar u, quasi a l'atzar, i va concertar una visita per telèfon.

Quan va arribar a casa del doctor, va haver de reconéixer, que almenys tenia un gabinet   muntat amb gran luxe, una infermera la mar de guapa i simpàtica i la clínica la tenia en el carrer més cèntric de la ciutat. També, va reconéixer Quino, que la visita del doctor li anava a costar un ....Potosí.

Quan la infermera el va fer passar a la consulta del doctor, es va trobar amb un home ni massa jove ni massa vell, vestia una immaculada bata blanca, cabell llepat, barba ben rasurada i olent a colònia cara.

Va invitar a Quino a què s'assentara i li va preguntar  què era el que li passava i este li va dir:

- Doctor, tinc por, molta por.

El doctor li va aconsellar que es gitarà en el divan que tenia per a l'ocasió i que fóra comptant-li els seus pors, ell estaria al seu costat, assentat, escoltant-li, i Quino va començar així:

- Doctor, la meua dona, quan va al Corte Inglés, té el costum de robar. No, no crega vosté que roba trages! Ella, el que roba  algunes vegades son xicotetes coses: que si un mocador, que si unes mitges; jo he oïd que si l'agarren li faran un juí, haurà de pagar una multa, eixirà en els periòdics i fins potser la fiquen en la presó; jo estic espantat, tinc por, figure's que gran vergonya

També he de dir-li, que quan faig la declaració de la renda i pose les encreuaments en les caselles corresponents, tinc por. Por d'oblidar-me d'alguna cosa o d'equivocar-me de casella; vaig sentir dir a un amic meu, que a un amic seu, per equivocar-se li havien manat d'hisenda un requeriment i una multa amb recàrrec i tot per no haver pagat el que devia al moment oportú.

També li diré que quan vaig comprar el pis, fa a penes un any, a l'hora de fer l'escriptura, el constructor va voler que l’escripturàrem amb menys diners del què jo li havia pagat; per a estalviar-nos diners, va dir, també va dir que sempre es feia així.

Ai doctor, jo tinc por, m'han dit que açò és un frau a hisenda i que podrien manar-me a la presó o ... que se jo!

I que li vaig a dir de la jubilació; de la jubilació també tinc por; imagine's que quan m'arribe l'hora, en compte de seixanta-cinc anys siguen seixanta-set o setanta  i que hagen retallat la pensió o que faça falta cotitzar més anys per a poder cobrar-la; per això la jubilació també em fa por.

Els metges: els metges també em fan por; bo ells no precisament, la qual cosa em fa por és morir-me abans que m'atenga u. Figure's amb les llistes d'espera tan llargues que hi ha en la sanitat, si no és per a tindre por.

La justícia m'aterrix: tinc una por terrible als jutges.Vosté creurà que sóc un delinqüent?  No, però…vosté s’ha fixat en les noticies que donen respecte a ells en la premsa i la televisió? Jo crec que vist lo vist,  són més de témer que de fiar.

I ...  Ai doctor, doctor, doctor ! On està vosté, doctor? És que volia dir-li que també em dóna molta por... però que molta por, quedar-me sols i gitat en el divan de la consulta del psiquiatre.                 

                                                        24/05/10