Datos personales

Mi foto
Llíria, València, Spain
Primer Premi de Prosa Literaria a l'Ajuntament de Llíria 2012 per "Les Campanes de Sabel·la". Primer Premi del Certamen de Narrativa breu de l'Ajuntament de Valencia 2006 per "Fumata Blanca". Segundo Premio Cartas de amor del Ayuntamiento de Valdemoro 2012 por "Hola y adios". Primer Premi Universitat Florida concurs La Rosa de Paper 2010 per "Les tutel·les d'Adelina". Segon premi de la fundació Sambori 2011 per "Els alacrans". Primer Premi en el concurs de contes no sexistes de l'Ajuntament de Llíria 2008 per "Nina la maxote".Primer Premi en el concurs de contes no sexites de l'Ajuntament de Llíria 2009 per "Tres eren tres". Premiats a l'Ajuntament de Llíria "Conilla blanca, conilla negra" 2004, "La figuera de Tonet" 2005, "Tonet i el gos" 2007, "Història de les dos Maries" 2007, "La montanya de Sant Miquel" 2008, "El primer dia de juliol" 2009, "La Consolota" 2009, "Ón aneu, d'ón veniu?" 2011, "L'assamblea de l'hort" 2011, "Mon tio Gorgó" 2012.

jueves, 3 de mayo de 2012

La rateta que agranava l`escaleta

Erase que se era una rateta
que agranava l'escaleta
tant d'agranar i agranar
un  euro es va trovar.
-En l'euro que fare?
en que me´l gastare?
-Em comprare llepolies
no, no que em donaran malalties.
-Formatge em comprare
no, no que si me´l menge
ja no el tindre
-Ja se el que fare
em comprare un llas de color de rosa
que diuen que l´amor es posa
I sense torna-ho a pensar
la rateta se´l va comprar
i en la cua se´l va lligar
i tota presumida en una cadireta
es va seure en la porta de l´escaleta.
El senyor gos que anava a passejar
per davant de l´escaleta va passar
i al veure a la rateta lo guapa que estava
el cor li batejava
i a la presumida
li va preguntar deseguida:
-Rateta, rateta
tu que eres tan boniqueta
et voldries casar amb  mi
jo que soc tan bon fadri?
I la rateta fent-se l´interessant
li va contestar al instant:
-Ai, senyor gos, gosset
pues....no heu se
vejam quina veu te voste.
I el gos sense pensar
es va posar a lladrar:



- Guau, guau, guau!
La rateta tota espantada
les orelles es tapava
i molt angustiada
al gos li contestava:
- Ai, no no em vull casar
quina forma de cridar!
I el gos avergonyit
en la cua entre les cames ha fugit.
Despres d´una llarga estona
va passar el ruc per la zona
i al veure a la rateta
seguda en la cadireta
i en el seu llaç de color de rosa
els pels de la cua  se li eriçaven
i les potes li tremolaven
i tot enamorat
li va preguntar l'instant:
- Ai, rateta, rateta
tu que eres tan boniqueta
et voldries casar amb mi
jo que soc tan bon fadri?
I la presumida 
li va contestar deseguida:
- Ai, ruc ruquet, no heu se
vejam quina veu fa voste.
I el ruc sense fer-se de pregar
es va posar a bramar:
- Iooo, iooo, iooo
La rateta al sentir aquell bramit
es queda feta un bolic
i ja recuperada
li va dir tota enojada:
- No, no em vull casar,
quina forma de crida!
No va tardar un moment
en passar un nou pretendent.
Era el senyor gall
venia carrer a vall
cresta i cua portava empinades
i les potes estirades
i al veure a la rateta al seu costat
es va quedar enamorat
i sense tindre que pensar
 a la rateta li va preguntar:
- Ai, rateta rateta
tu que eres tan boniqueta
et voldries casar amb mi
jo que soc tan bon fadri?
I la rateta fent-se de pregar
al gall li va contestar:
- Ai, gall gallet
no heu se, vejam quina veu fa voste
i el gall sense mes pensar
es va posar a cantar:
- kikiriki, kikiriki, kikiriki!
I la rateta al sentir els crits tan estridents
se li tremolaven fins els dents,
i de repent
li va contestar al nou pretenent:
- No, no em vull casar,
quina forma de cridar!
Ja era casi de nit
va pasar un gat molt polit
negre de pel,
ulls com la mel
al veure a la rateta
seguda en la cadireta
de moment
va tindre un mal pensament
i li va preguntar:
- Ai la rateta, rateta
tu que eres tan boniqueta
et voldries casar amb mi
jo que soc tan bon fadri?
I la rateta de tants pretendents cansada
li va contestar molt enojada:
- Ai, no heu se,
vejam quina veu fa voste.
I el gat sense fer-se esperar
es va posar a maular:
- Miau, miau, miau
La rateta al sentir aquell parlar tan fi
no es va poder resistir
i molt enamorada
al gat li contestava:
- Ai, si, si que em casare
quina veu mes fina te.
I corrent, corrent, corrent
que a casar-se falta gent!
I ja s´han casat i ven casat
una rateta i un gat.
En la nit d'enamorats
els dos ben abraçats
la rata li diu al gat:
- Ai gatet meu em vols a mi?
i el gat li contesta:
- Ai rateta meua
no te he dit que si!
I en una forta abraçada
li pega tal dentellada
que ven morta la ha deixada
El gos, el ruc, el gall
tots els animals de la casa
acudeixen al dol.
I ploren en gran desconsol
i les campanes al vol
fan a tothom memoria
de la desgraciada historia
de la rateta
que agranava l'escaleta
                      

MORALITAT: Si et vols casar, antes be t'heu tens que pensar.


No hay comentarios:

Publicar un comentario