Companys

Company 1r

         Jo sóc el forment. Pertanc a la família de les gramínies. El meu origen pot ser ben bé un camp de la Meseta castellana. Allí un feiner camperol em va sembrar pels mesos de novembre i desembre; després, les neus de l'hivern, i després les pluges d'abril i maig feren que cresquera, i així, al juny, em vaig convertir en un bladar de color daurat, amb les espigues doblegades pel pes dels grans ja madurs.

         Aplegaren una colla d'homes i dones i em van segar; després em van dur a l'era. Allí, amb l'ajuda d'unes mules i d'uns trills, em van trillar; amb unes pales em van llançar al vent perquè aquest em separarà de la palla; després em ficaren en sacs i em van dur al graner.

         D'ací passí al molí. Allí unes moles de pedra mogudes per les aigües d'un rierol em van convertir en farina; el pas següent fou passar-me per un sedàs per separar-nos, a mi i al meu company el segó, i convertir-me en farina pura.

         A continuació em van pastar amb sal, aigua i llevat, després em van posar a coure en un forn, que abans havien calfat amb foc de llenya, i em vaig convertir en una cruixent i olorosa peça de pa.

         La matèria primera és la llet, que pot ser de vaca, de cabra o d'ovella. En aquest cas ben bé podria ser d'una vaca “pasiega”, criada, cuidada i alimentada a les verdes praderies cantàbriques.

         Una vaca, que hauria passat pels necessaris processos evolutius de prenyat i part d'un vedell, perquè el seu braguer poguera estar ple d'aqueix líquid blanc tan preat, la llet, que per a traure-la de les mamelles necessita unes mans fortes i expertes a munyir.

         Una volta obtinguda la matèria primera, hauríem de seguir el procés de bullir, quallar, fermentar, premsar i assecar per convertir-me en un bon formatge, que també podria tindre diverses textures: tendre, sec, curat, semicurat, segons el procés de la meua elaboració.

Company 3r

         Jo procedisc de la mar: podria ser la mar Cantàbrica. Allí estava jo tan contenta vivint amb les meues germanes, companyes i amigues. Entre totes formaven un gran banc (de sardines naturalment), fins que una nit de lluna plena aparegué un vaixell de pesca amb les xarxes a la deriva.

 Quan volguérem adonar-nos-en ja estàvem atrapades en aqueixes xarxes, de les quals volíem escapar-nos sense èxit. Uns homes estiraren les xarxes fins que ens tragueren del nostre ambient, la mar. Ens deixaren a la coberta del vaixell fent cuades i obrint la boca perquè ens ofegàvem: ens sobrava l'aire, no estàvem preparades per  respirar-lo.

         El pas següent fou posar-nos dins d'unes caixes de fusta, ens escamparen gel per damunt, i allí vam estar uns dies fins que el vaixell va arribar a port. Al port aplegà un camió on ens carregaren i ens dugueren a una gran fàbrica de conserves.

 Allí unes mans de dona ens llevaren el cap, els budells i les espines; ens rascaren les escates, ens feren a filets i ens ficaren en una llanda amb oli.

         Ja estàvem convertides en anxoves amb oli verge d'oliva.

Company 4t

         Jo sóc el porc: un porc de raça ibèrica. El meu origen, posem per cas, és un camp extremeny ple d'alzines, les quals, al seu torn, estan també plenes de bellotes, el meu menjar preferit.

         Allí vaig estar pasturant, dormint i menjant bellotes durant un any complet. Un any complet, sí; perquè segons els experts en gastronomia, perquè la meua carn siga més exquisida he d'anar creixent i engreixant a poc a poc, i a més he de fer exercici perquè els meus músculs tinguen massa i no em passe com als meus companys, els porcs de granja, que com que estan tancats en gàbies i no poden moure's, a més que els alimenten amb pinso compost, creixen i engreixen molt ràpidament, però la seua carn no té quasi sabor.

         Un dia d'hivern, molt matí )encara no havia eixit el sol), vingueren uns homes, em van agafar, em carregaren en un carro i em dugueren a la masia. Allí, damunt d'una taula, em van sacrificar. Després, amb unes argelagues enceses, em cremaren els pèls i la pell, i amb aigua calenta i una pedra tosca la llavaren.

         A continuació, un home molt expert en la tasca em va esquarterar. Tenia al voltat d'ell diversos recipients on anava deixant cada part del meu

cos segons la destinació que tindrien les meues despulles, perquè ja sabeu que del porc, del morro a la cua, se n'aprofita tot.

 Aquest per a la llonganissa, aquest per a la botifarra, aquest per a la sobrassada...

         Després calgué picar la carn, adobar-la amb salses i espècies, i a l'últim embotir-la en un budell (de porc, naturalment).

         Molt bé, ja està una part del meu cos convertida en una exquisida sobrassada.

         Ja sabeu l'origen dels quatre companys, i és possible que us pregunteu, com pot ser que uns productes de procedència tan distinta i tant distant siguen companys?

. Molt senzill: entre tots quatre formem un entrepà de formatge, sobrassada i anxoves.

20/04/05