El somni

A Mariano i a la seua dona li havien fet un complot, entre la seua nora i la seua consogra els posaven mil impediments perquè veren el seu nét. A casa del seu fill no podien anar, allí no eren ben rebuts per la seua nora, el seu fill callava i admetia; Mariano pensava que el seu fill era un sinagües, però no liu deia per a no interferir en la relació del matrimoni. A pesar de tot Marino es moria de desitjos d'agafar al seu nét en braços i poder besar-lo.

Un dia mentres la seua nora i el seu fill estaven treballant, va veure com la seua consogra treia el xiquet de passeig; el portava en un cotxet, es dirigia a un parc que hi ha prop de sa casa; una vegada en el parc es va assentar en un banc a "cotorrejar" amb altres dones que havien tret a passejar els seus xiquets. Va ser el moment en què va aprofitar Marino: es va acostar sigil·losament al cotxet del seu nét, quan la seua consogra no el veia, va agafar el xiquet en braços i va començar a besar-lo.

En eixe moment la seua consogra es va donar compte del que estava fent Mariano i va començar a cridar:

-  A mi, socors, que em roben el xiquet!

Van acudir les altres dones, la gent que passava pel parc i fins a un parell de guàrdies que hi havia prop.

Mariano, precipitat, va deixar el xiquet en el cotxet i comença a córrer; el va seguir tota la gent, cada vegada el seguia mes gent, fins que va arribar al portal de sa casa i aconsegui ficar-se dins; va aguaitar pel balcó i va veure una gran multitud a la porta de sa casa, periodistes, flases i càmeres de televisió i policies, molts policies, tots esperant que isquera per a detindre'l.

Mariano no s'entregava facilmente: es va pujar al terrat i va anar botant de casa en casa fins que va arribar als afores de la ciutat, després el camp, la muntanya i allí es va refugiar en una cabanya de fusta i en ella va estar uns quants dies sense eixir, sense menjar, sense beure, fins que la policia el va trobar.

Ja el portaven emmanillat per a jutjar-lo  i quan es va trobar davant del jutge, va voler defendre's dient que no era cap delicte el que havia fet, i va voler dir-ho en veu alta, tan alta que pegà un crit i es va despertar.

La seua dona, que estava adormint el seu costat es va despertar i li va preguntar:

- Què et passa Mariano?

I Mariano va dir:

- Res, ha sigut un somni, o potser, només a mitges.

                                                                                                18/10/ 2.009