En el tren

El tren va a eixir de l'estació d'un poble de les rodalies de la gran ciutat. El cap de l'estació li dona l'eixida.

Primer fa sonar la campana, segon toca el xiulet, tercer alça la bandera, quart el maquinista fa sonar la veu de la màquina, i va donant-li marxa poc a poc.

Són les set de la matinada, és hivern. En l'estació d'eixida solament han pujat deu persones en el primer vagó; quatre obrers que van carregats amb els seus motxilles, tres estudiants amb les seues carpetes i llibres davall dels braços i un matrimoni jove, amb un xiquet de poca edat, molt tapadet amb el seu abric, la seua caputxeta i una bufanda de colorins que li tapa la cara fins els ulls; segur que el duen al metge,

Primera estació: Puja un senyor de mitjana edat molt alt, vestit i pentinat elegantment, és cec, l'acompanya el seu gos guia; el gos és de raça “llaurador”, de color canella, molt dòcil i obedient i enllestit amb els arnesos de gos guia.

 El cec li dona una ordre i l'animal a l'instant es posa davall del seient que ocupa el seu amo i es tomba.

Acompanyant al cec, pugen tres dones també de mitjana edat; per la seua conversa dedueix que treballen en una empresa de neteja i que són companyes assídues

assídues en el viatge tots els dies; se senten els quatre junts, uns front als altres.

Les dones són molt xarradores i es passen tot el viatge gastant-li bromes al cec i aquest fent ostentació del seu bon humor.

Segona estació: Més estudiants, més obrers; ja queden pocs seients lliures. Els estudiants que són amics, se senten en llocs distants uns d'altres i parlen en veu alta per a poder-se escoltar.

Tercera estació: Ja és impossible fixar-se en totes les persones que pugen; alguns ocupen els seients que encara queden lliures i els altres han de seguir el viatge drets.

Conforme el tren es va acostant a la gran ciutat, és ja molta la gent que puja i baixa, el moviment és impressionant.

 L'ambient del vagó es va carregant i la remor  de les veus va augmentant. Ja no em fixe en les cares dels viatgers sinó en les vestimentes que duen: la xica de la bufanda a ralles, el senyor de la caçadora de pana, el xiquet del barret roig, la senyora que va endolada, el cavaller de la gavardina, el xaval que du una xupa de molts colors i amb un rètol a l'esquena en un idioma estranger i que no sé traduir.

Aplega el tren a la seua estació terminal. La gent té presa per baixar; cadascú vol arribar prompte al seu destí; és com un riu humà que va manant des dels vagons del tren; el seu llit és el moll de l'estació i la seua desembocadura són els carrers i les avingudes de la gran ciutat.

En l'estació, el tren està preparat per a fer el viatge de retorn. La volta és més tranquil·la, amb menys gent.

Per la vesprada serà al contrari, els viatgers tornen a les seues cases dels pobles de les rodalies de la grans ciutat.

                                                                  21/06/05