Datos personales

Mi foto
Llíria, València, Spain
Primer Premi de Prosa Literaria a l'Ajuntament de Llíria 2012 per "Les Campanes de Sabel·la". Primer Premi del Certamen de Narrativa breu de l'Ajuntament de Valencia 2006 per "Fumata Blanca". Segundo Premio Cartas de amor del Ayuntamiento de Valdemoro 2012 por "Hola y adios". Primer Premi Universitat Florida concurs La Rosa de Paper 2010 per "Les tutel·les d'Adelina". Segon premi de la fundació Sambori 2011 per "Els alacrans". Primer Premi en el concurs de contes no sexistes de l'Ajuntament de Llíria 2008 per "Nina la maxote".Primer Premi en el concurs de contes no sexites de l'Ajuntament de Llíria 2009 per "Tres eren tres". Premiats a l'Ajuntament de Llíria "Conilla blanca, conilla negra" 2004, "La figuera de Tonet" 2005, "Tonet i el gos" 2007, "Història de les dos Maries" 2007, "La montanya de Sant Miquel" 2008, "El primer dia de juliol" 2009, "La Consolota" 2009, "Ón aneu, d'ón veniu?" 2011, "L'assamblea de l'hort" 2011, "Mon tio Gorgó" 2012.

jueves, 3 de mayo de 2012

L`altra Mimosa

Mai segones parts van ser bones; que mala premsa té el segon! Quant i quasi mai bo s'ha dit  i escrit de les segons parts !. Doncs bé jo sóc la segona mimosa, però crec que per a evitar frases pejoratives em podríeu cridar "L'altra Mimosa".
Ocupe el lloc de la vella; aquella que un mal vent de març el ventós va arrancar d'arrel i que al meu amo va entristir tant.
Quan este em va plantar, fa a penes tres anys, havíeu d'haver-ho vist; estava trist, pensant que ja no veuria ple el buit del jardí que havia deixat la meua antecessora, però vos he de dir que m'ha cuidat amb molt de cura i jo li he correspost.
Hauríeu de vindre a veure'm, ningú es creu que tinc a penes tres anys. La meua copa és enorme, les meues branques han crescut d'una forma exagerada, el meu amo m'ha posat tutors i tirants per a protegir-me dels mals vents, em rega i abona sense parar i jo agraïda cresc i cresc. Les meues fulles, com feien les de la meua antecessora, ja quasi freguen les de la meua vella veína la llimera, estic desitjant que la meua ombra siga capaç de  protegir del sol als vells de la casa - els de l'altra generació - assentats en una engrunsadora a esperar la brisa llevantina del migdia.
Quasi tots els meus veïns estan contents de la meua arribada al jardí. Els ciprers, un poc zelosos, em saluden tots els dies des d'allà dalt dient-me:
- Hola xicoteta, cal veure que ràpid creixes, clar que amb tants cures així qualsevol!





L'ibiscus, el meu volgut i més pròxim veí, està contentíssim amb la meua companyia i m'ensenya els seus ramells de flors color malva, els gesmilers em tiren el seu fragant aroma, la buganbilia m'oferix els seus xanglots florits, els baladres les seues copes repletes de flors de diferents colors; només els quatre pins, molt senyorassos ells es mostren indiferents, sempre s'han cregut superiors perquè en les seues branques es posen els estornells i fan els seus nius les tórtores, però verdaderament el que tenen es enveja per la seua incapacitat per a donar flors; per això abans vaig dir:  quasi tots els meus veïns estan contents, i jo els dic a tots que ja arribarà l'hivern i quan ells estiguen dormits, quan hagen perdut les seues fulles, en el seu honor em cobriré d'un manto suau i vellutat de flors grogues
                                                                      13/10/2.008

No hay comentarios:

Publicar un comentario