Colp d'Estat

Sis de la vesprada: com tots els dies has acabat  el teu treball i com quasi tots els dies, et prens un café en qualsevol bar que hi ha en el trajecte entre el teu treball i l'aparcament del cotxe. Camines sense pressa, notant l'efecte del fred purificador, com assaborint la diferència d'ambient. Has estat tot el dia dins d'un espai tancat, on no corre l'aire sinó és el del ventilador i no hi ha una altra llum que no siga  la dels tubs de neó.

Arribes al cotxe; després d'arrancar el motor connectes l'aparell de ràdio. En eixe moment estan retransmetent la sessió del Congrés dels Diputats. És la votació per a proclamar o no al senyor Calvo Sotelo com nou president de la nació, després de la dimissió del senyor Suarez. El cotxe com tots els dies recorre el rutinari trajecte: Plaça de Sant Vicent Ferrer, carrer del Mar, dónes la volta a la Glorieta, plaça de Tetúan i...just quan el cotxe circula per davant de Capitania General, el peu dret s'alça de l'accelerador  i estreny el fre, encens les llums d'emergència.

Què ha passat? . Per la ràdio s'escolten veus rares que no tenen res a veure amb les votacions, què està succeint? El locutor no dóna crèdit al que està veient, és incapaç de transmetre el que ocorre en el Congrés dels Diputats.

Una altra vegada més veus estranyes i els coneguts "Alto todo el mundo" i  "Se callen, coño", també se senten alguns tirs.

Dónes una mirada al teu voltant: els cotxes circulen quasi amb normalitat, però observes que hi ha alguns parats a les vores dels carrers, tots tenen les llums d'emergència enceses com el teu.

En la ràdio contínua la confusió; es talla la transmissió.

Arranques de nou el cotxe i circulant pel pont del Real i la vora del riu et dirigixes a buscar l'eixida de la capital.

Una vegada en la carretera acceleres, quasi massa, tens ganes d'arribar al poble.

Durant el trajecte no has desconnectat la ràdio, vols esbrinar, si és possible, què està succeint, no ho aconseguixes: apagades, interferències, marxes militars.

Arribes al poble, tanques el cotxe en el garatge; des del garatge a ta casa, la poca gent que veus la trobes rara, o almenys això et pareix.

Ja en ta casa la teua dona i els teus pares estan confusos i intranquils, no encerten a comprendre el que està succeint, els teus fills en canvi, no s'assabenten de res, seguixen amb els seus jocs.

Ja és molt tard, heu sopat quasi en silenci. De sobte se senten uns sorolls que vénen del carrer; t'aguaites al finestral i veus baixar per la carretera uns tancs, pareix que tenen molta pressa, massa pressa. A cada tanc que passa li tires una maledicció, ton pare que va viure la Guerra Civil es lamenta, ho sent per tu i pels teus fills, ell ja és massa vell - diu; ta mare en canvi, a cada maledicció teua  pareix que conteste i fa un prec, demana a cada sant que tu has maleït que intercedisca perquè els tancs tornen als quarters.

Vos aneu al llit amb una gran incertesa, no pots conciliar el son. Ja de bon matí tornes a sentir sorolls en el carrer, t'aguaites al finestral i veus els tancs que tornen al seu lloc d'origen.

Hauran sigut les teues malediccions o els resos de ta mare? Qui sap?

24 - 02 - 1981.

 Sis del matí. Quasi no has dormit, has d'anar a treballar. Agafes el cotxe i fas el mateix viatge que ahir però en sentit invers. Arribes a la capital, la gent va al seu treball com qualsevol dia. Quan passes per la plaça de Tetúan et quedes mirant l'edifici de Capitania General, un no sé què et corre per tot el cos, t'acostes a un quiosc de premsa. Tots els periòdics, en les seues portades diuen el mateix:

"·Un intent de colp d'estat" "Un guàrdia civil, confabulat amb uns quants  militars han intentat  donar un colp d'estat".

23 - 02 - 2011

Trenta anys de l'intent de colp d'estat.

La premsa, la ràdio i la televisió commemoren, recorden o celebren el cas.

En un canal de televisió, un presentador molt conegut entrevista al ministre de defensa de l'època i a la ministra de defensa actual. En l'entrevista els fa preguntes a ambdós de la diferència entre  els militars d'aquella època i els d'ara. La seua resposta, la dels dos, em pareix que no se la creuen ni ells.

24 -02- 2.011

En les portades d'alguns periòdics apareix fotografiat l'ártifice de la temptativa:

Està de vacacions en una illa, hostatjat en un hotel de luxe i ocupant una suitte especial per a "grans personatges".

Reflexiones i no pots més que pensar: Algunes vegades, massa vegades  potser, que injusta és la justícia.    

                                                                        25/02/2.011