La Història Contada

El que vaig a contar-vos, no sé si és cert, o de tant sentir-lo contar, he cregut que en veritat va succeir.

       Era jo molt xicotet, encara no s'havia desapegat el cel de la terra per a mi, quan va començar a córrer la història pel poble. La contaven les dones en el llavador, d'allí va passar a la tenda, després a la taverna, al forn i fins a  la serradora de Cipriano; en poques hores la notícia va córrer per tot el poble com un aragall de pólvora, tot el món deia saber la veritat i en cada lloc se li anaven afegint detalls, al final la història no s'assemblava en res a com havia començat.

       Els protagonistes van ser els següents:

       Pedro el caçador, que tenia un enorme cap que pareixia un globus al què li hagueren posat nas, boca, ulls i unes enormes orelles, de les quals eixien uns fins i llargs pels, quasi iguals que els bigots d'un gat. Sempre portava posada una gorra de drap verd, amb unes grans orelleres,que eren incapaç de cobrir les seues encara més grans orelles.

       Segundo el duler, el que tots els dies pels matins, molt enjorn, es passava pels carrers del poble tocant un xiulet, al so del qual anaven seguint les cabres que eixien de les cases, com si d'un flautista d'Hamelin es tractara. Quan les havia reunit totes, se les portava al prat o a la muntanya perquè pasturaren.

       Era un home de mitjana edat, alt, eixut, sempre vestit amb pantalons de pana gastats i una samarra de color indefinit; l'acompanyava un sarró fet amb una pell de cabra i de l'interior del  qual, podien eixir les coses més diverses que es puguen imaginar. Un gaiato gran i gros anava sempre penjat del seu braç, o del seu muscle, no el necessitava encara com a suport. Calia veure que punteria tenia per a llançar les pedres, es podria dir que on posava l'ull posava la bala (o la pedra) i entre pedres i xiulits dominava perfectament a les cabres, no necessitava gos per a eixe menester.

       Petra la nana, que vivia en una cabanya als afores del poble; dona esquerpa, malcarada i buscadora d'embolics, amb pocs amics i de la qual calia alliberar-se i més de ser el seu enemic.

       Tenia Petra el cos normal d'una dona adulta; les cames molt curtes i arquejades, uns diminuts peus, que més que peus pareixien monyons, els seus braços eren curts, torçuts i grossets, finalitzats per unes mans acords amb ells. El seu coll era curt i robust, damunt del qual s'assentava un gran cap, amb una boca mitjà desdentada i un front molt voluminós, davall del  qual havien dos ulls grans i ixents el color del qual era difícil d'endevinar.

       L'Estrela matutina, lluerna del matí, la que es resistia a amagar-se fins que el dia ja estava clarejant i la primera que s'atrevia a eixir a última hora de la vesprada.

       La Història era la següent:

       Que Pedro el caçador i Petra la nana eren amants, era cosa sabuda en el poble.

       Que la nana i el duler eren enemics, també ho sabia tot el món, la qual cosa no se sabia era el motiu de la seua enemistat.

       Uns deien, que les cabres de Segundo, s'havien menjat els encisams que Petra tenia plantats en la xicoteta horta que hi havia darrere de la cabanya.

       Altres afirmaven que Petra li robava els cabridets a Segundo, el cas és que la seua enemistat era patent.

       Quan la nana veia que les cabres estaven darrere de la seua cabanya, començava a tirar-los pedres i Segundo per a provocar-la, tenia a gust passejar el ramat tots els dies, molt prop de l'horta de la seua enemiga.

       L'enemistat i l'odi va ser creixent desmesuradament entre els dos.

       Una nit Petra va convéncer a Pedro, el seu amant, perquè matara al cabrer; no ho va pensar dos vegades, l'endemà va anar a buscar-lo a la muntanya, entre cingles el va trobar i allí mateix li pegà dos tirs.

       Al no arribar al poble a la vesprada les cabres i el seu pastor, van anar a buscar-lo i el van trobar mort, ensanguinat, rodejat de les seues cabres.

       Qui ha pogut matar a Segundo? - es preguntaven.

       La nana, segur que havia sigut ella; tots sabien l'odi que es tenien.

       Però... la nana no té escopeta i Pedro si.

       Bé, però Pedro és el seu amant i potser l'escopeta la tinguera ella, a més tots sabien que Pedro era un bonàs incapaç de fer mal a ningú.

       La Guàrdia Civil va començar a investigar; va interrogar molta gent, sobretot a Pedro el caçador i a Petra la nana, esta quan es va veure acorralada, no va tindre inconvenient en contar la veritat i fer-li una traició al seu amant.

       A Pedro se se'l van portar emmanillat un  matí quan l'estrela matutina encara no s'havia amagat i ja ningú va saber mai res d'ell.

        Així m'ho van contar i així vos ho conte jo.       

                                                                                              19