La Mimosa

Era una vegada una mimosa.

                     Que xicoteta eres quan et vaig plantar a principis dels anys setanta. Vau arribar al jardí tu i el teu veí l'eucaliptus -ja mort fa uns anys- dins d'un xicotet test.

   Eixa primavera estàvem molt enfeinats plantant arbres en el jardí acabat de construir; la mimosa, l'eucaliptus, les palmeres, els pins, l'ibiscus, la llimera, els ciprers; tots acompanyaríeu a les tres velles garroferes que ja ocupaven el seu lloc des de no se sap quants anys.

   Vas anar creixent junt amb els meus fills, i junt amb ells estas en el record de les fotografies.

   Cada hivern, en el mes de febrer, un manto de neu groga et cobria per complet; era el moment de les fotos, i també era el moment esperat per la meua veïna, per a rebre el regal d'un ram de les teues grogues i vellutades flors.

   En la teua espessa ombra, a l'estiu, es passaven els vells de la casa agradables moments, assentats en una engrunsadora, esperant la brisa llevantina del migdia.

   Però.........un dia de març el ventós, un fort vendaval es va apoderar de tu, et va arrancar d'arrel.

   Quan te vaig vore en el sòl i amb les arrels a l'aire un eriçó que em va fer tancar els ulls, va córrer al llarg de la meua esquena; se n'havia anat la companya i amiga de tants anys.

   Vaig haver d'esquarterar-te; quan les dents de la serra es clavaven en el teu tronc, eren com a agulles de cap que punxaven la meua carn. Quan vaig cremar les teues branques i fulles, les flames llançaven al cel unes espurnes, i en cada una d'elles se n'anava un record dels ja descrits.

   Has deixat un buit en el jardí; els teus veïns i amics em pregunten per tu; la llimera troba a faltar el suau fregament dels teues fulles amb les seues; l'ibiscus, que feia competència amb tu per a omplir de color vostre racó, tu groc a l'hivern i ell malva a l'estiu, està trist perquè no se sent capaç de donar ell només, flors dos vegades a l'any; el ciprer que sempre et mirava des de l'alt, envejós perquè la teua ombra era més densa que la seua, i perque tu tenies flors i ell no, està penedit i vol que tornes.

   Ja he plantat un nou rebrot de mimosa en el teu lloc, però no sé si la veuré fer-se gran algun dia, perquè nostres cicles van en direcció contraria, el seu cap amunt i el meu cap avall.

   Quant a tu, la meua vella i volguda mimosa, he de donar-te les gràcies, perquè si viva em donares flors i ombra, morta ja, el teu tronc em farà calor en la ximenera, en el pròxim hivern.

                                                                  10/04/2006