Datos personales

Mi foto
Llíria, València, Spain
Primer Premi de Prosa Literaria a l'Ajuntament de Llíria 2012 per "Les Campanes de Sabel·la". Primer Premi del Certamen de Narrativa breu de l'Ajuntament de Valencia 2006 per "Fumata Blanca". Segundo Premio Cartas de amor del Ayuntamiento de Valdemoro 2012 por "Hola y adios". Primer Premi Universitat Florida concurs La Rosa de Paper 2010 per "Les tutel·les d'Adelina". Segon premi de la fundació Sambori 2011 per "Els alacrans". Primer Premi en el concurs de contes no sexistes de l'Ajuntament de Llíria 2008 per "Nina la maxote".Primer Premi en el concurs de contes no sexites de l'Ajuntament de Llíria 2009 per "Tres eren tres". Premiats a l'Ajuntament de Llíria "Conilla blanca, conilla negra" 2004, "La figuera de Tonet" 2005, "Tonet i el gos" 2007, "Història de les dos Maries" 2007, "La montanya de Sant Miquel" 2008, "El primer dia de juliol" 2009, "La Consolota" 2009, "Ón aneu, d'ón veniu?" 2011, "L'assamblea de l'hort" 2011, "Mon tio Gorgó" 2012.

jueves, 3 de mayo de 2012

La novel.la de les huit

Les nits de l'hivern es feien llargues, calia fer coses per a ocupar-les, i alhora que donaren fruit en l'economia d'aquella família de llauradors.
                 En la gran cuina de la casa, hi havia un gran cabàs fet amb llata d'espart; a mitjan vesprada, el fill xicotet de la casa, s'havia encarregat d'omplir-lo de panotxes de dacsa. Les havia baixat des de l'andana, a poc a poc amb un cabàs més xicotet.
                 Quan fosquejava, la família es reunia al tenor del foc del  fumeral. La mare cosia; apanyava els pantalons de pana del pare, els d'anar al camp, aquells que de tants pedassos que els havia posat, ja era difícil esbrinar que tros de tela era l'original del pantaló. També zurzia calcetins dels fills, calcetins que de tants i tants solsits havien disminuït de talla, i del germà major havien de passar al xicotet.
                 El pare i els fills desgranaven dacsa; cada nit un cabàs, quan es donaren compte ja tindrien desgranada tota la collita.
                 Per a animar les vetlades, el pare comptava històries i contes, i la mare estava atenta, perquè no se li escapara cap historieta pujada de color, o que es ficara amb l'església o els capellans.
                 - Pare - deia el fill major- compta'ns aquella història de la processó en aquell poble de la serra on al sacristà li va caure la creu a terra ; o la de l'enterrament del senyor molt ric. Històries mil vegades comptades, però sempre celebrades pels seus finals graciosos.
                 En un racó de la cuina, en una xicoteta estanteria estava l'aparell de ràdio; la mare li havia fet, amb molt de mirament, una funda de tela de cretona a flors rematada amb uns volants.
                 A les huit en punt es conectava la ràdio, es parava l'activitat de la casa. La mare no cosia, i es deixava de sentir el soroll dels grans de dacsa que anaven caient en el cabàs. Al moment sonava la música originària de la casa patrocinadora del programa, i a continuació la veu del narrador que deia:
                 - La sociedad española de radiodifusión presenta.......a Pedro-Pablo  Ayuso y Matilde Conesa en........ " Lo que nunca muere"; novela original de Guillermo Sautier Casaseca, adaptada para la radio por...........Eduardo Alonso, con la colaboración especial de.........Juana Ginzo y Matilde Vilariño, narrada por.........
                 Silenci, tot el mon callat, havia començat "la novel·la de les huit"    


No hay comentarios:

Publicar un comentario