Datos personales

Mi foto
Llíria, València, Spain
Primer Premi de Prosa Literaria a l'Ajuntament de Llíria 2012 per "Les Campanes de Sabel·la". Primer Premi del Certamen de Narrativa breu de l'Ajuntament de Valencia 2006 per "Fumata Blanca". Segundo Premio Cartas de amor del Ayuntamiento de Valdemoro 2012 por "Hola y adios". Primer Premi Universitat Florida concurs La Rosa de Paper 2010 per "Les tutel·les d'Adelina". Segon premi de la fundació Sambori 2011 per "Els alacrans". Primer Premi en el concurs de contes no sexistes de l'Ajuntament de Llíria 2008 per "Nina la maxote".Primer Premi en el concurs de contes no sexites de l'Ajuntament de Llíria 2009 per "Tres eren tres". Premiats a l'Ajuntament de Llíria "Conilla blanca, conilla negra" 2004, "La figuera de Tonet" 2005, "Tonet i el gos" 2007, "Història de les dos Maries" 2007, "La montanya de Sant Miquel" 2008, "El primer dia de juliol" 2009, "La Consolota" 2009, "Ón aneu, d'ón veniu?" 2011, "L'assamblea de l'hort" 2011, "Mon tio Gorgó" 2012.

jueves, 3 de mayo de 2012

Berta

Benvinguda Berta, desitjada Berta, esperada Berta. Vas arribar per fi; per fi ja estas ací.
Vas nàixer amb les calors d'agost. Un dia que el sol brillava intensament i donava a la ciutat una gran quantitat de llum. Llum que es reflectia en els rostres de tots els que t'estàvem esperant.
Ja eres un  nou membre de la humanitat, una xicoteta personeta que alegres als que et rodegem i que has donat a les nostres vides una nova forma de ser, estar i viure.
Ara, només falta inscriure't en el llibre de registre de naixements perquè sigues una ciutadana amb tots els drets i obligacions que s'adquirixen a l'arribar a esta societat; però ha sigut complicat, et comptaré Berta.
Tres dies després de la teua arribada, ton pare ha decidit complir amb la seua obligació de bon ciutadà i, Berta meua, no cregues que  ha sigut  fàcil.
Ha agafat el seu cotxe i s'en ha anat cap a la contornada on estava el Registre Civil fa a penes un any, quan ell i ta mare van decidir casar-se. Ha buscat un buit en el carrer on poder aparcar i no la trobat, ha buscat un aparcament subterrani, el més pròxim al lloc on pretenia anar. Ha agafat el seu tiket i ha deixat el seu cotxe correctament estacionat. S'ha encaminat a l'edifici del registre i ... sorpresa: hi ha un rètol en la porta apegat amb trossos de cel.lo, el que diu:
"Este servici ha canviat de lloc, per a qualsevol assumpte dirigir-se al carrer tal número qual. Perdonen les molèsties"
El carrer tal i el número qual està bastant allunyat d'on es trobava anteriorment.
Ton pare, amb la cara d'una xicoteta contrarietat, ha tret el cotxe de l'aparcament i s'ha dirigit a la zona on segons el cartell de la porta de l'antic edifici del Registre Civil, diu que estan situades les noves oficines.
No ha intentat aparcar el cotxe en el carrer; amb l'anterior experiència ja ha tingut prou; directament aparca el cotxe en un garatge públic, busca el carrer i número indicat en el paper, ho troba i pareix que es queda satisfet.
A l'entrar en el local hi ha prou gent en el lloc d'espera: en una part de la sala hi ha tres rètols que resen: Naixements, Matrimonis, Defuncions.
Davall de cada rètol hi ha un artefacte que ara s'han posat de moda, no sols en les carnisseries i forns, en els servicis públics també. Un artefacte que estirant d'una llengueta de paper que aguaita en una ranura, ixen uns números correlatius. Estira de la llengueta i apareix el número nou. Després tira la vista a la pantalla que hi ha en la paret de davant, que indica el número de torn de cada servici i apareix: Naixements 3, la qual cosa li fa pensar que haurà d'esperar una bona estona.
Per fi apareix en la pantalla l'indicador Naixements 9.
Ton pare, amb tots els papers i documents en la mà:
- Imprés omplit i firmat pel metge que va atendre ta mare.
- Imprés omplit, firmat i segellat de la Clínica on vas nàixer.
- D.N.I de ta mare
- D.N.I d'ell mateix.
- Llibre de Família
I no sé si alguna altra cosa més.
Es dirigeis al mostrador on una funcionària que a penes li mira a la cara li diu:
- Per a inscriure a un nounat es necessita la presència del pare i de la mare.
Ton pare contrariat es marxa a casa i pensa que ja no té temps de tornar amb ta mare, són les dotze i en l'oficina del registre hi ha un rètol que diu:
_"Atenció al públic de  09:00 a 13:30".
L'endemà torna ell i ta mare, seguixen el mateix ritual que ahir va fer ton pare, però com han matinat tenen el número dos.
Arriben al mostrador on els atén un senyor ja entrat en anys, però no més amable que la dona d'ahir:D.N.I del pare, D.N.I de la mare i...resulta que ta mare, com tu ja saps Berta, té el cognom d'origen alemany. El funcionari no s'aclarix a escriure-ho i li diu que ho escriga ella, ben clar, en un foli. Ta mare agafa el foli, el bolígraf i amb lletres molt grans i majúscules va escrivint tots els caràcters que componen el seu cognom.
 Pas Següent: Els dos impresos que acrediten el lloc i la data del teu naixement i...sorpresa una altra vegada: en l'imprés de la clínica posa que vas nàixer a les 20:10 h i en el del metge a les 10:20 h.
El funcionari poc simpàtic i ara menys, diu que no pot inscriure't, que han de coincidir els dos documents. A pesar que ton pare li assegura que va ser a les 20:10h, el senyor diu que nassos.
Una altra volta a casa sense haver aconseguit el proposit.
Crida per telèfon a la clínica. El metge, hui té el seu dia lliure, segurament estarà treballant en alguna clínica privada; cal tornar l'endemà.
A l'altre dia, ton pare, molt promptet per a tindre tot el matí per davant es veu amb el metge. Este molt amable es disculpa pel seu error i es disposa a desfer el malifet. Ton pare el guarda com un preciós tresor i es disposa, junt amb ta mare a intentar de nou l'escalada per a arribar a la cima desitjada.
Esta vegada és un nou funcionari el que els atén. No es fixen si és jove o vell, si té la cara simpàtica o antipàtica, només li van entregant els documents que els va demanant: D.N.I del pare, D.N.I de la mare, foli amb lletres majúscules del seu cognom, llibre de família, imprés de la clínica, imprés del metge.
El funcionari va teclejant les lletres de l'ordinador sense dir ni mu. Quan els torna els documents, ton pare dóna un profund respir d'alleugeriment i li entren ganes de cridar:
- EUREKA! - per fi ho vaig aconseguir.
Ara sí, per fi Berta ja eres una nova ciutadana de la societat, de la ciutat, de la nació i del món sencer.
FELICITATS BERTA!
  
                                                                        12/12/2.011


No hay comentarios:

Publicar un comentario