Corrien els anys cinquanta del segle XX, eren una anys de mancança de moltes coses, però feliços per als xiquets de 10, 11 anys. Per a ells no hi havia problemes de dictadors ni sabien el que eixa paraula significava.
En la Comarca del Camp de Túria hi havia una família que vivia en una alqueria, una casa gran, de llauradors, amb tot el bestiar.... vaques, gallines, ànecs, conills, porcs, corders i els animals de conreu que necessitaven per a dur a terme la seua tasca diària: tenir cura i procurar que els seus camps produeixen al màxim.
La família estava composta per sis membres, el matrimoni, i quatre fills, el menut d’ells es duia una diferència de edat considerable amb els altres, era Tonet, el protagonista de la nostra història. Tonet pensava que ho sabia tot dels animals,presumia d’això davant dels seus amics, era un expert....
La casa tenia un corral gran, allí hi havien quadres per a les cavalleries i les vaques, porqueres per als porcs, així com galliners i conilleres. Tenien vuit o deu conilles en gàbies grans i un mascle per a fer criar a les conilles. La mare venia les gallines els conills que ells no podien consumir, així treia uns diners que li venien molt bé per a arrodonir l’economia de la família. Les gallineres eren les venedores que eixien al mercat i proporcionaven a la clientela carn de gallina, pollastre i conill.
Tots els dies quan Tonet eixia d’escola, en arribar a casa la mare li tenia preparat el berenar, un sac i una corbella per a que anés a fer brossa per als conills, quan acabava aquesta tasca, els donava de menjar, i els dijous per la vesprada, que no hi havia col·legi, netejava les conilleres, ben netes, les fregava amb “zotal”un producte que les desinfectava i les deixava netes de possibles polls i puces que pogueren tenir. Ell pensava que era un gran coneixedor dels conills.
Un dia la mare i un dels germans hagueren d’anar-se’n a València, anaven al metge, i el pare i els altres germans marxaren al camp, a fer les feines de tots els dies. Tonet es quedava a casa a soles. La mare li havia de marcar el treball que calia que fera durant aquell dia.
Donava la coincidència que aquell dia hi s’havia de tirat a dues conilles, una blanca i una negra en la gàbia del mascle per a que les cobrira, i així tindrien nova camada de conills, per a vendre i per al consum de la casa.
La mare li explicà a Tonet, el que havia de fer, de la següent manera:
- Tonet poses la conilla blanca en la gàbia del mascle i espera que puge damunt d’ella, després caurà a terra, i quan haja fet això dues voltes traus a la conilla de la gàbia.
- Ho has entés, Tonet? – preguntà la mare.
- Si mare ho he vist fer moltes voltes – contestà Tonet, que pensava que la mare li deia el que ell ja sabia de sobra.....Ell era un entés en eixes qüestions.
- Després fas el mateix, però amb la conilla negra – continuà donant instruccions la mare.
La mare i el germà, anaren a València, com tenien previst; la mare aprofitava aquests viatges imprevistos per apropar-se al Mercat Central, i abastir per a la casa els queviures que l’home no podia produir en la seua horteta, que tenia davant mateixa de la casa, com eren les llentilles, l’arròs, cigrons, bacallà.....
Passaren trenta dies ( la gestació dels conills és de trenta dies ) , i la conilla blanca va parir un bon grapat de conillets que eren una preciositat, passaren trenta – un, trenta – dos, trenta –tres, trenta – quatre i la conilla negra no paria.
Quan ja passaven quasi quaranta dies i la conilla negra no paria, la mare ja estava una mica “mosca”. Un dia, estant tota la família sopant en aquella gran cuina que feia també de menjador i sala d’estar, la mare li va preguntar a Tonet:
- Tonet, feres tot el que la mare et va dir amb les conilles? .
- Si mare, tot el que em vares dir – contestà Tonet un poc enfadat per la poca confiança que pareixia tenia la mare amb ell.
- Posí la conilla blanca, esperí a que el mascle pugés dues vegades i caiguera- tornà a repetir Tonet,ja amb to impacient.
- Primer la blanca i després la negra, i el mascle en la negra feu el mateix que en la blanca, fou així Tonet? – insistia la mare.
- Sí mare, sí – tornava a contestar Tonet.
Aleshores a la mare se li va ocórrer preguntar:
- Tonet, esperares una bona estona de conilla a conilla?
- Clar que no mare, quan acabà en una, immediatament li vaig tirar l’altra – contestà Tonet donant-se-les de molt entés, més que la pròpia mare.
Els germans majors i el pare de Tonet varen esclatar en una gran rialla, Tonet no sabia de que es reien, però ell també va començar a riure. Ja estava clar el perquè la conilla negra no havia parit!!!!
Naturalment que Tonet no era el gran entés en animals, com sempre presumia davant dels amics.
10/07/04
No hay comentarios:
Publicar un comentario