L'edificació també era molt gran. Hi havia la casa dels senyorets, que era un edifici d'estil antic amb el pis de taulellets rojos, les bigues de fusta i les reixes i els balcons de ferro forjat. Sempre estava molt neta i endreçada esperant la visita mensual que hi feia l'amo.
Al costat de la casa de l'amo hi havia la dels masovers. Aquesta, a pesar que estava en bones condicions, ja no era com l'altra, la dels amos. El sòl era de lloses grans i les parets estaven sempre molt netes, pintades amb calç; tenia també una gran cuina, on hi havia una llar on quasi sempre estava encés el foc, i al mig del fumeral hi havia, també quasi sempre, una gran olla on cuinaven els diferents guisats que alimentaven tota la gent que allí treballava. Al mig de la cuina i penjat del sostre hi havia un gran cresol, amb una metxa en cada cantó; la cassoleta del cresol estava plena d'oli i a les nits, quan encenien les metxes, s'enllumenava tota l'estança.
A la part de darrere de la casa hi havia els estables per albergar-hi les cavalleries i els corrals on es resguardava el ramat. També hi havia el celler i l'almàssera.
L'amo era En Pere, un notari molt famós de València, que l'havia heretada de son pare, també notari.
Els masovers eren l'oncle Lucas i la tia Assumpta; ambdós passaven ja dels quaranta anys i per a la seua desgràcia no tenien fills.
En Pere no parava de dir-los que era una llàstima que no adoptaren un xiquet, així tindrien a qui traslladar el seu bon fer, i també una companyia per a la seua ancianitat.
Tots els mesos En Pere feia una visita de dues o tres dies a la masia. La tia Assumpta li preparava la casa i el menjar, i l'oncle Lucas, el cavall; així, muntat a l'animal feia unes passejades per la finca i de pas agafava l'escopeta per si se li presentava l'ocasió de caçar alguna peça i portar-la a la tia Assumpta, i ella, amb les seues bones arts de cuinera, preparava un exquisit guisat per a sopar.
Després de sopar s'assentaven tots tres a la vora de la llar, i allí tenien llargues converses.
En una de les visites de l'amo i en una d'aquelles converses al voltant del foc En Pere els va dir:
Mireu, m'he assabentat que hi ha un xiquet a la casa dels orfes per donar en adopció; és acabat de nàixer, solament té uns pocs dies; si vos feu l'ànim d'adoptar-lo, jo vos arreglaré tots els papers que hi fan falta, i no tindreu més que baixar a València i firmar-los.
Aquella nit, els masovers no pogueren dormir donant-li voltes a la idea d'adoptar un xiquet; després de conversar entre ells i vore'n els pros i els contres, decidiren que sí, que l'adoptarien.
Al matí, a penes s'alçà l'amo, anà a la cuina; allí la tia Assumpta li havia preparat un desdejuni amb llet de les seues cabres que havia acabat de munyir i unes llesques de pa casolà, cuit al forn de llenya de la masia, untades amb mel, també dels seus ruscs.
L'oncle Lucas no hi era, havia eixit al camp amb els bracers; la tia Assumpta, amb la veu quasi tremolant, va dir a l'amo que durant la nit havien decidit quedar-se amb el xiquet.
A En Pere li brillaren els ulls d'alegria mal dissimulada; se desdejunà ràpid i li va dir a Assumpta:
Vaig a València a arreglar-ne els papers; d'ací a un parell de dies pujaré a buscar-vos.
Efectivament, dos dies després tornà En Pere per arreplegar-los; tots tres plegats se n'anaren a València, a la casa dels orfes; allí pogueren vore i agarrar en braços al xiquet que a partir d'aquell dia seria el seu fill.
Calia batejar-lo abans de pujar-lo a la masia. També calia buscar-li un nom i uns padrins.
Estava decidit; el padrí seria En Pere i el xiquet s'anomenaria Peret.
Van anar al carrer de la Bosseria a comprar roba de xiquet nounat; després, tots quatre, amb el cotxe de l'amo, se'n van pujar a la masia.
A partir d'aquell dia, les visites de l'amo ja no eren mensuals; eren molt més freqüents.
Cada volta que En Pere visitava l'heretat, hi aplegava carregat de regals per al xiquet: roba, joguets, llepolies...
Passaren uns quants anys; el xiquet creixia, era intel·ligent i espavilat; els pares estaven molt satisfets amb ell i En Pere estava entusiasmat amb el seu fillol.
Quan tenia cinc o sis anys, l'amo va dir que calia que ensenyar-lo a llegir i escriure. En el següent viatge va arribar carregat de llibres, llapis i llibretes, i així va començar per a Peret l'ensenyament de les lletres i dels nombres.
El xiquet aprenia ràpidament, i cada volta que l'amo anava a la masia ja no muntava el seu cavall ni agafava l'escopeta, passava tot el temps revisant les tasques d'aprenentatge de Peret. Ja amb disset anys, el xicot era un expert en les feines del camp; aprengué de son pare a podar i empeltar les vinyes, a moldre i premsar les olives, a xafar i traure el suc al raïm i tots els treballs necessaris no sols per a mantenir la hisenda, sinó també per a fer-la prosperar.
L'amo estava molt satisfet amb el xaval; li va comprar una escopeta i un cavall perquè anara de caça amb ell, i una moto perquè poguera baixar al poble i relacionar-se amb gent de la seua edat.
Li deia a l'oncle Lucas:
– Quina sort hem tingut amb el xiquet! Tu tens un bon fill, i jo, un excel·lent administrador de la masia.
Així anà passant el temps; l'amo content i els masovers també perquè havien aconseguit arribar a una bona entesa entre ambdós, i la hisenda funcionava de meravella.
Però un dia aplegà a la masia la notícia que l'amo s'havia posat molt malalt, que estava a punt de morir i que volia parlar amb la família dels masovers.
Immediatament els tres es van posar en camí cap a València; però per a ells el viatge era llarg. De primer calia agafar la tartana des de la masia a l'estació del poble, uns quinze quilòmetres, i després, el tren fins a la capital.
El cas és que quan van arribar a la casa de l'amo, aquest ja havia mort. Amb la seua muller i els seus fills, als qui quasi no coneixien perquè solament els havien vist dos o tres vegades, no van trobar bona acollida, se'ls notava sobris en paraules i estranys en les seues actituds. La família dels masovers no sabien què fer en una casa on no havien sigut ben rebuts.
Estava decidit; esperarien fins al soterrament i després tornarien a casa a esperar noticies de la seua nova
situació
Després del soterrament, quan ja estaven disposats a anar-se'n, se'ls acostà un home que no coneixien de res i els va dir:
-Jo sóc l'advocat d'En Pere i tinc un encàrrec per a vostés.
Abans de morir, el senyor em va dir que quan es llegiren les seues últimes voluntats desitjava que estigueren vostés davant; així que, demà, a les deu del matí, els espere en la notaria.
A l'endemà, a l'hora marcada, es va llegir el testament d'En Pere, i entre altres coses deia:
- Reconec Peret, el fill adoptat per Lucas i Assumpta, com a fill meu, fruit d'unes relacions amoroses amb una dona de vida atzarosa, i li deixe en herència la masia amb totes les seues cases, terres, ramats i tots els utensilis que hi ha.
No hay comentarios:
Publicar un comentario